dijous, 10 de maig del 2012

Finestrada 4










Entre tu i jo no hi ha marge, ni de pedra ni mental... som matèria, som silenci i crit i l’adéu que ens ha d’acomiadar...
onatge


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. M. Roser12 de maig del 2012, a les 6:49

    Sempre va bé evitar fronteres...
    El silenci sempre es converteix en crit interior quan hi ha algun adéu.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)