Finestrada 6

Recordes la lluna d’estiu...? La set del capvespre... i la carícia a la fresca..., tot està dins del rellotge de sorra, dorm al coixí del temps passat...

onatge

Finestrada 5

El temps és un instant juganer..., una llàgrima al cor que plora, el diàleg als llavis muts..., la lluna quan et vesteix la nuesa, la flama honesta que et dóna caliu... temps...

onatge

Finestrada 4

Entre tu i jo no hi ha marge, ni de pedra ni mental... som matèria, som silenci i crit i l’adéu que ens ha d’acomiadar...

onatge

Finestrada 3

 Durant un temps he estat al facebook, i em deixava penetrar per una imatge, un poema, una música, i llavors escrivia amb paraules el que em deia l’obra. Fruit de tot això són quasi 300 folis i unes 45000 paraules, ja he començat a publicar-ne aquí, i dic tot això perquè a partir d’ara les denominaré finestrada.

Al banc de la vida, silenci... la sal et besa la galta... mires enllà i no hi ha davant..., el pensament se’t fa gavina..., la rosada et penetra...

 onatge

Fragment...

No deixis que la rutina esdevingui rutinària... Que el dia tingui batecs a deshora del que`diuen el calendari i el rellotge. Els meus no et besen mai amb independència, sempre hi ha el meu esperit...

onatge

No...

M’agrada saber que sóc un granet de terra davant de la grandiositat de la Natura. Estic orgullós de viure, però no sembro l’orgull...

onatge

En camí...

Des del foc interior..., he d’arribar a l’horitzó de vida on terra i cel s’abracen en camí...

onatge