Finestrada 9

Quan el capvespre s’asseu al balancí, ets record a la meva falda... I sento l’olor de les castanyes torrades a foc lent... L’olor de la terra després de la pluja...

onatge

Finestrada 8

El desig indòmit m’ha forjat home, la lluna em dóna el tremp, i ran de mar l’almívar de sal perquè visqui el teu record que tinc cosit a la pell. La ferida és un poema obert...

onatge

Finestrada 7

El silenci és el crit que no pot ser empresonat ni esclau de ningú... Ara estic en silenci, però parlo amb tu... Sé que m’escoltes i m’arriba l’eco del teu silenci...

onatge

Finestrada 6

Recordes la lluna d’estiu...? La set del capvespre... i la carícia a la fresca..., tot està dins del rellotge de sorra, dorm al coixí del temps passat...

onatge

Finestrada 5

El temps és un instant juganer..., una llàgrima al cor que plora, el diàleg als llavis muts..., la lluna quan et vesteix la nuesa, la flama honesta que et dóna caliu... temps...

onatge

Finestrada 4

Entre tu i jo no hi ha marge, ni de pedra ni mental... som matèria, som silenci i crit i l’adéu que ens ha d’acomiadar...

onatge

Finestrada 3

 Durant un temps he estat al facebook, i em deixava penetrar per una imatge, un poema, una música, i llavors escrivia amb paraules el que em deia l’obra. Fruit de tot això són quasi 300 folis i unes 45000 paraules, ja he començat a publicar-ne aquí, i dic tot això perquè a partir d’ara les denominaré finestrada.

Al banc de la vida, silenci... la sal et besa la galta... mires enllà i no hi ha davant..., el pensament se’t fa gavina..., la rosada et penetra...

 onatge