L’obra és de Andrea Plefka
Sempre estem en l'equilibri
desequilibri, però cal equilibrar...? Vivim al nostre aire. Totes les lleis són
una andròmina inventada pels homes... Només la Natura té la seva llei
natural... Junts en el mateix penya-segat...
onatge
I...m'agrada aquest costum que has agafat darrerament d'acompanyar les teues paraules amb obres pictòriques.
ResponEliminaPenso que m'antenir-se en l'equilibri, és de les coses més difícils en l'ofici de viure...sobretot no el perdem a la
ResponEliminavora d'un penya segat!!!
Bona nit,
M. Roser
Novesflors, una abraçada pictòrica...
ResponEliminaDes del far.
onatge
M. Roser sí, m'agrada viure entre el seny i la rauxa...
ResponEliminaDes del far.
onatge
És curiós...
ResponEliminaEl dia 6 de desembre del 2011 vaig fer 40 anys (els que diuen que et fan entrar en crisi existencial) i se'm va capgirar la vida tot d'una... ella, que ja estava tan tranquil·la, tan còmoda en la seva rutina... I vaig començar a viure amb un desequilibri constant entre la raó i la follia... I avui, mirant escrits teus antics he vist que del desembre només n'hi havia un... El dia 6... i un que reflexiona ben bé sobre l'equilibri i el desequilibri. Però... la natura, vols dir que ens equilibra? O encara ens torna més folls?
Esperant que es faci de nit... amb la companyia d'unes ombres que esperen la seva escletxa de llum.