dilluns, 17 d’octubre del 2011

Mar...













Mar de viatge, abraçada d'absència..., el silenci dels teus llavis, sal al poema que em talla...
onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

  1. Jordi Dorca18 d’octubre del 2011, a les 3:39

    Molt bo. Condensació.

    ResponElimina
  2. M. Roser18 d’octubre del 2011, a les 15:17

    L'absència de vegades ens fa tenir més present a les persones que estimem, encara que estem immersos en el silenci...
    Un mar amb reflexes daurats, on és el far?
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Carme Girona28 d’octubre del 2011, a les 6:28

    ÉS UN HAIKU AMB DOS BRACETS, M'AGRADA!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)