dimarts, 1 de novembre del 2011

Al bescoll...















S’aturen els records i s’atura el temps. El foc d’una galta la brasa d’uns llavis... El silenci que abraça el bescoll de l’eternitat...

onatge
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

1 comentari:

  1. M. Roser6 de novembre del 2011, a les 11:23

    Realment si no tenim records , és que tot s'ha acabat i el silenci de l'eternitat ho abraça tot...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)