divendres, 18 de maig de 2012

Bufetada...











Cada paraula té el seu somriure i la seva llàgrima. La tempesta és passatgera però en queda la seva bufetada...
onatge

9 comentaris:

  1. Si agafem la bufetada com una empremta -no en el sentit físic ni violent, es clar- , aquesta, a vegades potser positiva per l’impacta emocional que comporta.

    des del Vallès t'envio una bufetada sense llàgrima. :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'ha arribat la teva bufetada, ara la tinc en almívar de companyia...

      Des de mar amb núvols.
      onatge

      Suprimeix
  2. Ben cert que sí, l'empremta que deixa la paraula pot ser molt fonda.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser només sóc l'eco de les paraules del meu interior...

      Des de mar amb núvols.
      onatge

      Suprimeix
  3. Una bufetada d'emocions com diu Quadern...En aquest cas seria plena de somriures, que també deixen empremta...
    Te n'envio una corrua (de somriures)cap el far.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En aquesta vida tot ens deixa empremtes...

      Des de mar amb núvols.
      onatge

      Suprimeix
  4. Després del temporal ve el bon temps, per sort. I s'hi veu amb més nitidesa fins i tot.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És com tu dius... Què seria si sempre fes bon temps...

      Des de mar amb núvols.
      onatge

      Suprimeix
  5. cert com l'aigua clara de la mar, cert!

    ResponSuprimeix