dijous, 17 de maig de 2012

Finestrada 10












Mirant el mar, qui sap quin rumb té el vaixell de la ment... Quina illa hi ha en la solitud interior... Què conserva l’almívar del mar... El silenci xiula el seu nom. En la tranquil·litat de les aigües, hi ha tristesa... No hi ha temps, només hi ha vida...
onatge

4 comentaris:

  1. La ment sempre va per rumbs ignorats...
    El xiulet del silenci fa companyia. La mar està trista, llàgrimes salades l'han omplert de vida.
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, sempre arribes al far...

      Nit bona.
      onatge

      Elimina
  2. En la tranquil·litat de les aigües...
    M'has fet pensar en una de les meves frases preferides que diu... "Mars tranquil·les mai no van forjar forts mariners..."
    De vegades enyoro aquesta tranquil·litat de la mar en calma, la serenor de l'anar i venir de les ones quan el vent i el clima són harmònics...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amant de les ombres, ja saps que tot depèn d'on bufa el vent... De calmar sempre n'hi ha.

      Nit bona.
      onatge

      Elimina