En el camí del silenci, la teva companyia..., la lluna al trapezi damunt del cap, la flama del teu somriure, el poema de la proximitat, la metàfora dels teus llavis i el viatge cos a cos...
Hola Mercè, gràcies per les teves paraules i per afalagar-me per les imatges, però només destrosso fotografies fins que em diuen alguna cosa o em desperten...
gràcies onatge per visitar el meu blog i comentar-me. Bonic poema i un blog molt treballat, espero mica en mica anar perfeccionant jo el meu, sóc un aprenent de moment. fins ben aviat una abraçada joan
bresa el vent les paraules i les escampa sobre les ones, perquè les guardin en el seu si...
ResponEliminacada gota un record,
cada gota un homenatge...
m'encanten les imatges i el que escrius sobre elles !!
Un bonic pessic de poesia.
ResponEliminaptons
Hola Mercè, gràcies per les teves paraules i per afalagar-me per les imatges, però només destrosso fotografies fins que em diuen alguna cosa o em desperten...
ResponEliminaDes del mar.
onatge
Hola Maduixeta gràcies pel teu de pesic.
ResponEliminaDes del mar.
onatge
gràcies onatge per visitar el meu blog i comentar-me.
ResponEliminaBonic poema i un blog molt treballat, espero mica en mica anar perfeccionant jo el meu, sóc un aprenent de moment.
fins ben aviat
una abraçada
joan