El que somreia a tothom i ningú li somreia, El que deia, hola, bon dia i ningú el saludava, El que anava net i pentinat, però la gent el veia brut i escabellat... Quan hi hagi un nou estadant ningú notarà la diferència...cantonada de vides oblidades. Petons tristos cap el far i un record pel captaire. M. Roser
L'absència es fa notar.
ResponEliminaUna abraçada mentre t'acompanyo.
Aviat tindrà un nou habitant, la cantonada, ja ho veuràs. No crec que manquin candidats per fer de captaire...
ResponEliminaHola maijo l'absència forma part de la vida...
ResponEliminaDes del far una abraçada de presència.
onatge
Hola Galionar com tu dius no manquen candidats, diuen que tots anirem a recollir papers, el problema és que no n'hi haurà per tothom...
ResponEliminaDes del far una abraçada sense cantonada.
onatge
El teu amable comentari en el meu blog m'ha permès coneixer el teu. L'aniré descobrint a poc a poc.
ResponEliminaHola Ramon sigues benvingut.
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
El que somreia a tothom i ningú li somreia,
ResponEliminaEl que deia, hola, bon dia i ningú el saludava,
El que anava net i pentinat, però la gent el veia brut i escabellat...
Quan hi hagi un nou estadant ningú notarà la diferència...cantonada de vides oblidades.
Petons tristos cap el far i un record pel captaire.
M. Roser