diumenge, 12 de juny del 2011

Mans de pedra...










Al meu foc tot és llenya verda. Un crit rebel sense eco. Mans de pedra sense la rosada de la carícia...

onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Galionar12 de juny del 2011, a les 14:06

    Hi haurà una gota de rosada que farà el miracle, ja ho veuràs. La llenya atiarà bon foc, el crit serà escoltat de lluny, les mans seran molt tendres. Aquesta gota de rosada es dirà Poesia.

    ResponElimina
  2. Maijo Ginovart 13 de juny del 2011, a les 0:51

    Mans de pedra... Un poema intens. Em sembla un reclam, el crit de la solitud. Un crit mut que endureix el cor.

    ResponElimina
  3. M. Roser13 de juny del 2011, a les 10:32

    La llenya verda no fa gaire bon foc...
    Si el vols atiar, demana ajuda al vent i assecarà els troncs que unes mans amoroses recolliran
    per revifar-ne la flama...
    Un petó amb gotes de rosada,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. onatge17 de juny del 2011, a les 13:42

    Hola Galionar, maijo i M. Roser gràcies per les vostres mans, que no són de pedra...

    Des del mar una abraçada.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)