diumenge, 12 de juny de 2011

Mans de pedra...










Al meu foc tot és llenya verda. Un crit rebel sense eco. Mans de pedra sense la rosada de la carícia...

onatge

4 comentaris:

  1. Hi haurà una gota de rosada que farà el miracle, ja ho veuràs. La llenya atiarà bon foc, el crit serà escoltat de lluny, les mans seran molt tendres. Aquesta gota de rosada es dirà Poesia.

    ResponElimina
  2. Mans de pedra... Un poema intens. Em sembla un reclam, el crit de la solitud. Un crit mut que endureix el cor.

    ResponElimina
  3. La llenya verda no fa gaire bon foc...
    Si el vols atiar, demana ajuda al vent i assecarà els troncs que unes mans amoroses recolliran
    per revifar-ne la flama...
    Un petó amb gotes de rosada,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Hola Galionar, maijo i M. Roser gràcies per les vostres mans, que no són de pedra...

    Des del mar una abraçada.
    onatge

    ResponElimina