dilluns, 27 de juny de 2011

Onatge interior...












La nit és un bressol d’estrelles amb llàgrimes i somriures. Miro sense mirar, però veig el far. I trobo la pau en el meu onatge interior...

onatge

6 comentaris:

  1. El mar són les llàgrimes i somriures que gronxen aquest bressol d'estrelles que és la nit...i tu , navegant solitari, veus el far i t'envaeix la pau.
    Estrelles amb somriures fins el far...
    M. Roser

    ResponElimina
  2. M. Roser veig que has descobert el meu secret, la meva platja...

    Des del mar una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  3. He sentit a dir que aviat apagaran tots els fars, ja que amb la tecnologia actual no fan falta. T'asseguro que jo, segur que com tu, els trobaré a faltar-

    ResponElimina
  4. Hola RAmon no ho he sentit, però com tu dius el trobaria a faltar molt. El veig i el coneixo des de que vaig néixer... Té un entorn especial...

    Des del mar salut.
    onatge

    ResponElimina
  5. On la tempesta és inaccessible reposa la pau. Sempre en equilibri! Bonics pensaments.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. La nit, la lluna és un reflex de la veritat: creixent, minvant, al final desapareix.....I reneix. No cal desesperar,quant tot està perdut, tot torna a començar.
    Un petonàs ple de llum i colors Onatge!!!

    ResponElimina