El mar són les llàgrimes i somriures que gronxen aquest bressol d'estrelles que és la nit...i tu , navegant solitari, veus el far i t'envaeix la pau. Estrelles amb somriures fins el far... M. Roser
He sentit a dir que aviat apagaran tots els fars, ja que amb la tecnologia actual no fan falta. T'asseguro que jo, segur que com tu, els trobaré a faltar-
La nit, la lluna és un reflex de la veritat: creixent, minvant, al final desapareix.....I reneix. No cal desesperar,quant tot està perdut, tot torna a començar. Un petonàs ple de llum i colors Onatge!!!
El mar són les llàgrimes i somriures que gronxen aquest bressol d'estrelles que és la nit...i tu , navegant solitari, veus el far i t'envaeix la pau.
ResponEliminaEstrelles amb somriures fins el far...
M. Roser
M. Roser veig que has descobert el meu secret, la meva platja...
ResponEliminaDes del mar una abraçada.
onatge
He sentit a dir que aviat apagaran tots els fars, ja que amb la tecnologia actual no fan falta. T'asseguro que jo, segur que com tu, els trobaré a faltar-
ResponEliminaHola RAmon no ho he sentit, però com tu dius el trobaria a faltar molt. El veig i el coneixo des de que vaig néixer... Té un entorn especial...
ResponEliminaDes del mar salut.
onatge
On la tempesta és inaccessible reposa la pau. Sempre en equilibri! Bonics pensaments.
ResponEliminaUna abraçada.
La nit, la lluna és un reflex de la veritat: creixent, minvant, al final desapareix.....I reneix. No cal desesperar,quant tot està perdut, tot torna a començar.
ResponEliminaUn petonàs ple de llum i colors Onatge!!!