Mirant el mar, qui sap quin rumb té el
vaixell de la ment... Quina illa hi ha en la solitud interior... Què conserva l’almívar
del mar... El silenci xiula el seu nom. En la tranquil·litat de les aigües, hi
ha tristesa... No hi ha temps, només hi ha vida...
onatge
La ment sempre va per rumbs ignorats...
ResponEliminaEl xiulet del silenci fa companyia. La mar està trista, llàgrimes salades l'han omplert de vida.
Bona nit.
M. Roser, sempre arribes al far...
EliminaNit bona.
onatge
En la tranquil·litat de les aigües...
ResponEliminaM'has fet pensar en una de les meves frases preferides que diu... "Mars tranquil·les mai no van forjar forts mariners..."
De vegades enyoro aquesta tranquil·litat de la mar en calma, la serenor de l'anar i venir de les ones quan el vent i el clima són harmònics...
Amant de les ombres, ja saps que tot depèn d'on bufa el vent... De calmar sempre n'hi ha.
EliminaNit bona.
onatge