divendres, 10 de juny del 2011

La soledat.













La soledat només viu cada vegada que l’anomenem i li donem categoria de soledat...

onatge

4 comentaris:

  1. Probablement és així, onatge, però potser tindria una diferent aplicació si es tracta d'una soledat buscada o d'una soledat per força... Però sí, en nosaltres està l'última paraula.

    ResponElimina
  2. I no és bonic trobar-se de tant en tant en un mateix? Com Galionar penso que la soledat té dues vessants ben diferents.
    Pel que fa a mi, em costa tenir-hi cita, de vegades l´enyoro tant...
    Una abraçada, a peu de far!

    ResponElimina
  3. El terme soledat o solitud, és una mica relatiu. Et pots sentir molt sol, rodejat de gent. Crec que si volem sentir-nos sols, hem de mirar endins i oblidar-nos de l'entorn. I també
    , com han dit els companys, depen si és voluntària o imposada...és un estat d'ànim que a mi m'agrada i ara recordo que una vegada vaig llegir no se on: "la solitud és el peatge que hem de pagar per poder ser independents".Ara cal que pensem si hi estem disposats a fer aquest dispendi...
    Un petò cap a la solitud del far,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Acabe de descobrir aquest nou blog teu per pura casualitat. Es veu que estic despistada o molt enfeinada. Ara t'enllace.
    La imatge de fons és preciosíssima.

    ResponElimina