dimecres, 9 de maig del 2012

En poema...













Potser sóc la meva veu que ressona... Un somriure al trapezi dels meus llavis... La llàgrima que juga entre els meus núvols... El fred del meu hivern... La carícia que es petrifica en poema...
onatge


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Mont9 de maig del 2012, a les 4:46

    ...seràs allò que tu decideixis ser, llàgrima, pedra o flama...

    ResponElimina
  2. onatge9 de maig del 2012, a les 5:55

    La teva reflexió sempre és benvinguda...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)