El silenci és el crit que no pot ser
empresonat ni esclau de ningú... Ara estic en silenci, però parlo amb tu... Sé
que m’escoltes i m’arriba l’eco del teu silenci...
Jo entenc que el silenci, de vegades, pot ser presó, esclau d'ell mateix, llenguatge de les ombres que sempre són difuminades... Si fos un color seria el blanc, però el blanc, sense la resta de colors no és més que blanc. La seva presència és útil per fer de matís dels altres colors, crea el blau cel, el rosa, el verd poma... Però la resta de colors, com les paraules, són necessaris perquè el blanc brilli.
Em sembla que segons tu, el silenci és un crit que viu en llibertat, m'agrada aquesta interpretació una mica filosòfica... Espero que l'eco del meu silenci arribi fins el far!
És tan complex el silenci... De vegades és imprescindible alguna paraula per fer-nos saber que ens està parlant el silenci.
ResponEliminaBona nit!
Galionar les teves paraules sempre parlen...
EliminaDes de mar tarda bona.
onatge
Jo com Galionar, crec que els silencis, sovint, són difícils d'entendre. Podem imaginar que els compartim, però mai no sabem ben bé si és cert.
ResponEliminaEl silenci és bonic, també. Però complicat d'interpretar bé.
Carmé és com tu dius, però visca la interpretació...
EliminaDes de mar tarda bona.
onatge
Jo entenc que el silenci, de vegades, pot ser presó, esclau d'ell mateix, llenguatge de les ombres que sempre són difuminades... Si fos un color seria el blanc, però el blanc, sense la resta de colors no és més que blanc. La seva presència és útil per fer de matís dels altres colors, crea el blau cel, el rosa, el verd poma... Però la resta de colors, com les paraules, són necessaris perquè el blanc brilli.
ResponEliminaAmant de les ombres el silenci és un dels meus crits vitals...
EliminaDes de mar tarda bona.
onatge
Em sembla que segons tu, el silenci és un crit que viu en llibertat, m'agrada aquesta interpretació una mica filosòfica...
ResponEliminaEspero que l'eco del meu silenci arribi fins el far!