No vull diners... Vull
compartir vida, carícies, silenci, solitud, vent, la tardor, la fornal de la
lluna, el viatge del mar..., el caliu del sol, el poema de l’abraçada, parlar
amb els llavis muts..., el somriure d’una mirada. Compartir la celístia dels
estels...
onatge
Compartir sembla que hauria de ser fàcil i en realitat és molt complicat, molt més del que jo havia pensat mai.
ResponEliminaCompartir la Vida en majúscules, és el que vols... De l'única manera possible, amb les carícies, el silenci, la rosada, el sol, la tardor, la complicitat... i ben a prop dels estels.
ResponEliminaJo penso que ho fas molt bé. Quan escrius un poema ho comparteixes tot. Una abraçada des del delta.
ResponEliminaAixò és molt bonic, però no sempre es pot, ni s'ha de compartir tot, cadascú ha de tenir el seu propi espai on poder sentir-se lliure, de tant en tant...
ResponEliminaJo també vull tot això i més encara!
ResponEliminaCompartir la llum del far i els embats de les onades...
ResponElimina