Durant un temps he estat al facebook, i em deixava penetrar per una imatge, un poema, una música, i llavors escrivia amb paraules el que em deia l’obra. Fruit de tot això són quasi 300 folis i unes 45000 paraules, ja he començat a publicar-ne aquí, i dic tot això perquè a partir d’ara les denominaré finestrada.
Al banc de la vida, silenci... la sal et besa la galta... mires
enllà i no hi ha davant..., el pensament se’t fa gavina..., la rosada et
penetra...
onatge
... i veus com el vent va esborrant les teves darreres petjades a la sorra de la platja on vas deixar-hi l'últim adéu.
ResponElimina"Cal anar endavant
sense perdre el pas
una flor d'avui
es merceix just a l'endemà."
Cal que neixin, sí, a cada instant. No et conformis amb la salabror del silenci i la rosada que en abraçar-te et glaça l'ànima.
Abandona l'enyor, fes volar la casa buida, arrapa't a la vida. Ella no ho farà per tu.
Viu i riu!
Silenci, enyor, solitud, estan empeltats al meu arbre de vida.
EliminaDes del far una abraçada amb ombra.
onatge
Sempre pots canviar aquests silencis, per paraules amigues,
ResponEliminala sal del bes per un somriure i està bé que el pensament voli i la rosada t'ompli de vida...
Una gavina vola cap el far, amb un petó i un somriure.
M. Roser m'ha arribat la teva gavina, el petó i el somriure, els acompanyaré a bon port.
EliminaDes del far nit bona.
onatge