dilluns, 14 de maig del 2012

Finestrada 9












Quan el capvespre s’asseu al balancí, ets record a la meva falda... I sento l’olor de les castanyes torrades a foc lent... L’olor de la terra després de la pluja...
onatge


2 comentaris:

  1. Potser si que el capvespre és l'hora que més present tenim els records...Ho expliques d'una manera tan poètica!
    És bonic tenir un balancí per recordar.

    ResponElimina
  2. Un balancí, un cafè, la lluna, el mar...

    Des del far tarda bona.
    onatge

    ResponElimina