diumenge, 20 de maig del 2012

Compartir...

















No vull diners... Vull compartir vida, carícies, silenci, solitud, vent, la tardor, la fornal de la lluna, el viatge del mar..., el caliu del sol, el poema de l’abraçada, parlar amb els llavis muts..., el somriure d’una mirada. Compartir la celístia dels estels...
onatge




6 comentaris:

  1. Compartir sembla que hauria de ser fàcil i en realitat és molt complicat, molt més del que jo havia pensat mai.

    ResponElimina
  2. Compartir la Vida en majúscules, és el que vols... De l'única manera possible, amb les carícies, el silenci, la rosada, el sol, la tardor, la complicitat... i ben a prop dels estels.

    ResponElimina
  3. Jo penso que ho fas molt bé. Quan escrius un poema ho comparteixes tot. Una abraçada des del delta.

    ResponElimina
  4. Això és molt bonic, però no sempre es pot, ni s'ha de compartir tot, cadascú ha de tenir el seu propi espai on poder sentir-se lliure, de tant en tant...

    ResponElimina
  5. Jo també vull tot això i més encara!

    ResponElimina
  6. Compartir la llum del far i els embats de les onades...

    ResponElimina