dijous, 10 de maig del 2012

Finestrada 3











 Durant un temps he estat al facebook, i em deixava penetrar per una imatge, un poema, una música, i llavors escrivia amb paraules el que em deia l’obra. Fruit de tot això són quasi 300 folis i unes 45000 paraules, ja he començat a publicar-ne aquí, i dic tot això perquè a partir d’ara les denominaré finestrada.


Al banc de la vida, silenci... la sal et besa la galta... mires enllà i no hi ha davant..., el pensament se’t fa gavina..., la rosada et penetra...
 onatge

4 comentaris:

  1. ... i veus com el vent va esborrant les teves darreres petjades a la sorra de la platja on vas deixar-hi l'últim adéu.
    "Cal anar endavant
    sense perdre el pas
    una flor d'avui
    es merceix just a l'endemà."

    Cal que neixin, sí, a cada instant. No et conformis amb la salabror del silenci i la rosada que en abraçar-te et glaça l'ànima.
    Abandona l'enyor, fes volar la casa buida, arrapa't a la vida. Ella no ho farà per tu.
    Viu i riu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Silenci, enyor, solitud, estan empeltats al meu arbre de vida.

      Des del far una abraçada amb ombra.
      onatge

      Elimina
  2. Sempre pots canviar aquests silencis, per paraules amigues,
    la sal del bes per un somriure i està bé que el pensament voli i la rosada t'ompli de vida...
    Una gavina vola cap el far, amb un petó i un somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser m'ha arribat la teva gavina, el petó i el somriure, els acompanyaré a bon port.

      Des del far nit bona.
      onatge

      Elimina