dissabte, 12 de maig del 2012

Finestrada 7










El silenci és el crit que no pot ser empresonat ni esclau de ningú... Ara estic en silenci, però parlo amb tu... Sé que m’escoltes i m’arriba l’eco del teu silenci...
onatge

7 comentaris:

  1. És tan complex el silenci... De vegades és imprescindible alguna paraula per fer-nos saber que ens està parlant el silenci.
    Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar les teves paraules sempre parlen...
      Des de mar tarda bona.
      onatge

      Elimina
  2. Jo com Galionar, crec que els silencis, sovint, són difícils d'entendre. Podem imaginar que els compartim, però mai no sabem ben bé si és cert.

    El silenci és bonic, també. Però complicat d'interpretar bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carmé és com tu dius, però visca la interpretació...
      Des de mar tarda bona.
      onatge

      Elimina
  3. Jo entenc que el silenci, de vegades, pot ser presó, esclau d'ell mateix, llenguatge de les ombres que sempre són difuminades... Si fos un color seria el blanc, però el blanc, sense la resta de colors no és més que blanc. La seva presència és útil per fer de matís dels altres colors, crea el blau cel, el rosa, el verd poma... Però la resta de colors, com les paraules, són necessaris perquè el blanc brilli.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amant de les ombres el silenci és un dels meus crits vitals...
      Des de mar tarda bona.
      onatge

      Elimina
  4. Em sembla que segons tu, el silenci és un crit que viu en llibertat, m'agrada aquesta interpretació una mica filosòfica...
    Espero que l'eco del meu silenci arribi fins el far!

    ResponElimina